| Cristina's profileTu i joPhotosBlogLists |  Tools  Help |
Tu i joProvant de gastar la vida... Yo no sufro de locura, la disfruto a cada momento! [Segueix a http://innercris.blogspot.com] September 18 Blog & fotosHola! Només volia deixar aquí una entrada per a reenviar-te a altres llocs més actualitzats i interessants (espero que ho siguin!). Trobaràs el meu blog a http://innercris.blogspot.com Trobaràs les meves fotos a http://picasaweb.google.com/cris.ruano Espero veure't per allà! Un petó, Cris ________________________________________________________ Hola! Sólo quería dejar aquí una entrada para reenviarte a otros sitios más actualizados e interesantes (espero que lo sean!). Encontrarás mi blog en http://innercris.blogspot.com Encontrarás mis fotos en http://picasaweb.google.com/cris.ruano ¡Espero verte por allí! Un beso, Cris January 15 Fluorescentes¿Eres de los que deja el fluorescente de la cocina encendido para no gastar más?
¿Crees que todo es una simple leyenda urbana?
¿Quieres saber cuánta verdad hay en todo esto?
Aquí tenéis la respuesta.
Está en una página / blog muy interesante que se llama Curioso Pero Inútil. Premios Ig NobelSi alguna vegada en la meva vida aconsegueixo un premi, serà un Ig Nobel...
[Extret de Wikipedia]
Los premios Ig Nobel son una parodia de los premio Nobel que suele resolverse en las mismas fechas que los premios originales, aproximadamente en el mes de octubre. Están organizados por la revista de humor científica Annals of Improbable Research (AIR), y co-patrocinados por varias sociedades que ostentan la palabra Harvard en su denominación, como The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gala de entrega se realiza en el Sanders Theatre, de la Universidad de Harvard. Su aceptación y popularidad desde su institución en 1991 es creciente con el paso del tiempo. Estos premios galardonan los logros de investigaciones que primero pueden provocan risas, pero después hacen que las personas piensen. Los premios pretenden celebrar lo inusual, honrar lo imaginativo y estimular el interés de todos por la ciencia, la medicina, y la tecnología. En idioma inglés Ig Nobel se pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", de ahí el nombre. Los premios Ig Nobel de este año son:
January 09 Increïble... però cert!Increïble... molt increïble... i cert... o això sembla...
Avui he rebut una alegria gegant. D'aquelles que duren uns quants dies... o mesos!
He aprovat totes -TOTES- les assignatures d'aquest primer trimestre!!!!!!!!!!! :D :D
Encara no m'ho crec!! Jo que pensava que em quedarien totes... i estan aprovades!!!
Zoologia, Física, Química i Fonts i tecnologies de la informació han passat a la història.... dovidenja!!
Zdravo Antropologia, Bioquímica, Botànica i Matemàtiques. Us convido a quedar-vos fins setmana santa amb mi. Però no toqueu gaire els nassos, ok? I després marxeu sense fer gaire soroll.... shhhh!
L'estiu ja pinta una mica millor jeje :p
Bieeeeeeen!!
Tic molt contenta... es nota?
Ara a pel segon trimestre!
Cris 2000 entrades!Hola bona gent!!
Acabo de veure que fa cosa d'una horeta aquest space ha arribat a les 2000 entrades i ho vull celebrar amb vosaltres ;)
Encara segueixo buscant informació sobre la cançó que hi ha una mica més avall, però aprofito l'ocasió per recuperar un text que és molt difícil de trobar. A mi em va remoure alguna cosa ben endins quan el vaig llegir per primera vegada... i també quan el vaig tornar a agafar per segona vegada, i per tercera... i ara, encara, m'interpel·la. És un crit que et desperta, et fa saltar del sofà on estàs ben apalancat.
No recordo ni d'on el vaig treure... Diuen que és una carta que portaven dos nens africans que es van ficar dins la zona de motors d'un avió que anava cap a Europa.
Com molts dels que intenten arribar al nostre "primer món" amb pateres o cayucos, ells no ho van aconseguir.
Ja el vaig posar fa temps, a la segona entrada, però aquí el teniu de nou...
¿Es verdad?
¿Es verdad que tiráis pan y comida a la basura mientras nosotros revolvemos en todos los desperdicios del mundo? ¿Y si el pan no es fresco ya no lo queréis? ¿Es verdad que pasáis sin cenar por haber comido mucho? ¿Y después jugáis a la quiniela y como no hubo suerte, probaréis mañana en la primitiva? ¿Así todo el año? ¿Es verdad que os enfadáis con mamá porque no os quiere comprar el jersey de aquella marca famosa mientras nosotros vamos enseñando las costillas a flor de piel? ¿Es verdad que podéis cambiar de comida todos los días mientras nosotros comemos todo el año arroz y sólo 2 veces al día? ¿Es verdad que tenéis agua con sólo abrir un grifo mientras nosotros andamos kilómetros y kilómetros para conseguirla? ¿Es verdad que tenéis máquinas de escribir y ordenadores mientras nostros somo millones de analfabetos? ¿Es verdad que de "grandes cenas" están las sepulturas llenas? ¿Es verdad que hacéis dietas para adelgazar y para no perder la línea mientras nosotros tenemos hinchado el vientre de hambre? ¿Es verdad que tenéis saunas para sudar y eliminar grasa mientras nosotros sudamos de anemia? ¿Es verdad que estáis aburridos de tanto comer y para divertiros os tenéis que drogar o emborrachar? ¿Es verdad que vuestros animales de compañía comen todos los días alimentos enlatados y vitaminados mientras seres humanos mueren de hambre? ¿Es verdad que tenéis medicinas y sanatorios para curar las enfermedades mientras aquí nos morimos de una simple pulmonía? ¿Es verdad que un tal Jesús de Nazaret dijo que todos éramos hermanos? ¿Y vosotros sois sus discípulos? ¿Es verdad que incluso tenéis pan de vida, pan del cielo, mientras nosotros ni tenemos pan para el estómago? ¿Es verdad que al final de vuestra vida os van a juzgar de amor y tendréis que responder si disteis de comer al hambriento? ¿Es verdad que tuvisteis que inventar una campaña para caer en la cuenta del hambre del mundo? ¿Y después de todo, es verdad que queda alguna verdad en vuestra vida? ¿No os estaréis pudriendo en la mentira? January 06 La reconeixes?Ja fa un temps, concretament el 17 de desembre de l'any passat entre les 18h i les 19h, vaig escoltar una cançó a "Los 40 principales" que no he sapigut reconeixer. Potser a algú li sona i em pot ajudar...
La lletre fa més o menys així:
Vull canviar.
Jo vull sentir-me ple de vida...
Jo vull mirar aquest món
i sentir que en formo part.
No vull seguir mirant la vida des de fora.
Vull deixar de ser un suplent:
jo vull sortir d'aquí,
i jugar de titular.
Perquè encara em queda temps
de jugar aquesta partida,
que ningú ho farà per mi
i he de moure fitxa ja...
I junts li riurem a la vida,
junts sortirem a jugar,
junts escriurem la partida,
junts tornarem a somiar.
En aquell moment estava d'examens i vaig apuntar-me el que vaig sentir de la lletra i el que vaig trobar per internet. Això és el resultat de matxembrar-ho tot plegat. Ara ja ni tant sols recordo com feia la cançó, només que en aquell moment em va agradar.
És en català, així que la quantitat de possibles intèrprets es redueix dràsticament, però tot i això... encara no sé de qui és!
Algú em pot ajudar?
Gràcies! Hvala!
Bog!
Cris December 25 Bon Nadal!Bon Nadal!!!!
Feliz Navidad!
Merry Christmas!
Joyeux Noël!
Buon Natale!
Frohe Weihnachten!
عيد ميلا!
圣诞快乐!
즐거운 성탄!
メリークリスマス!
Веселое рождество!
Ja lliure dels examens, puc començar la vida de nou... amb la nit de Nadal, d'aquí unes hores Nadal, demà serà Sant Esteve... i demà passat marxem a Croàcia!
Cris
pd: entrada sobre el Nadal al meu blog. December 06 Steven Wright & blogBona nit!
Aquí teniu unes quantes frases divertides per com d'absurdes són que m'he trobat mirant aquest blog tan interessant. Totes van ser producte de la imaginació d'un humorista anomenat Steven Wright.
Los agujeros negros son los lugares del Universo en donde Dios dividió por cero.
Dame otra palabra para “sinónimo”.
Ayer jugué al póker con una baraja de Tarot. Saqué un full y murieron cuatro personas.
Si una persona con múltiples personalidades amenaza con suicidarse, ¿puede considerarse un asalto con rehenes?
Ayer me puse una claraboya en el techo. Los vecinos de arriba están furiosos.
Tengo un mapa existencial. Tiene “usted está aquí” escrito por todas partes.
Tengo una chimenea de microondas. Puedo pasarme una tarde entera sentado frente al fuego en sólo ocho minutos.
El otro día rompí un espejo. Dicen que son siete años de mala suerte, pero mi abogado me dice que puede conseguirme cinco.
Compré unas pilas el otro día, pero ponía “pilas no incluidas”, así que tuve que volver a comprarlas.
Pues na', me'n vaig a seguir amb la física...
petonets a dojo!
Cris
pd: he arribat a aquest bolg/web per una cosa del temari de física (q he entès llegint allà) i la pàgina m'ha portat a aquesta altra on podeu saber què volen dir els números de la cara de darrera del vostre DNI. November 14 Policies a casa :SAixò sí que és una situació peculiar... aquí va la història:
Diumenge vaig sortir de casa cap a dos quarts de 8 de la nit; estava arribant a Casp cap a les 8 i em va trucar la meva mare...
Em va dir: et passo amb el pare, q t'ha de dir una cosa important...
I jo:
 Per tranquil·litzar-me, va el meu pare i diu: hola. han vingut a casa fa poc un parell de nois joves preguntant per tu... i ha resultat que eren policies (es van identificar amb placa i tot...).
I jo: és conya, oi?
I ell: No, no. Estic parlant molt seriosament. (realment en feia veu...). han preguntat per tu, sabien el teu nom, DNI, edat, l'adreça (òbviament), els nostres noms... I han explicat que havien trobat una noia jove fumant una d'aquestes coses rares (tema drogues, vaja) al carrer i havia donat el teu DNI.
I jo: mmm
Total, que els van fer ensenyar una foto meva recent. Un dels dos polis va preguntar vàries vegades: però, ara, és així, ella? ara és així? També van preguntar-els-hi si jo portava algun piercing (i el meu pare, "escandalitzat" va dir: no, no! jeje). I els van preguntar a que em dedicava. Els meus pares van dir que anava a la universitat i els polis de seguida van dir: a la autònoma, no? I el meu pare: no, no!
Així que tot va quedar en un ensurt... hauria estat bé que haguéssin grabat els meus pares :p
El que em va sobtar més, i encara ho fa una mica, és que aquesta noia donés el meu DNI i just sigués del 87, com jo, o almenys digués aquest any... quines coincidències! vaja, espero que sigui coincidència...
Apali! Bona setmana!
Cris
November 10 Me llaman Loco...Me llaman Loco...
porque sonrío a los ancianos por la calle,
porque grito con los gritos de los jóvenes
y escribo en mi pancarta que "el amor es lo que importa";
porque creo que es posible que esta tierra sea hermosa,
porque digo que los hombres son hermanos,
porque tengo la certeza de que hay VIDA
en el surco aparentemente muerto,
porque tiendo la mano y me encuentro con Alguien
que es más grande que el vacío, la noche, el desencanto...
Me llaman Loco... De acuerdo. ¡Yo estoy loco!
Sólo me gustaría tener un compañero.
Alguno de vosotros ¿se apunta a esta locura?
Tal vez tú ya estés loco...
¿Caminamos unidos?
[Aquest text està extret d'un llibret que es diu Orar la Vida, concretament el n. 71, i està signat per "Homilética"]
El mundo está atrapado en un círculo vicioso:
El mal llama al mal; la violencia pide violencia.
Una ofensa ha de ser vengada; una injusticia sigue a la otra:
se busca al que ha pegado primero,
no para perdonarlo, sino para devolverle el golpe.
Se pretende resolverlo todo con la justicia;
pero la justicia no rompe el círculo.
Es sorprendente que en la historia de la humanidad
apareciera de repente alguien que rompiera el círculo vicioso,
alguien que tomó un camino totalmente nuevo:
el camino del perdón.
Cuando existe el perdón, los muertos ya no exigen
la sangre de los vivos y no hay que vengar ya a los muertos.
Phil Bosmans
[també extret del mateix llibret]
Estic boja...
La uni és una font constant de feina, treball i estudi. A més, tinc un munt d'apunts acumulats llançant-me mirades amenaçadores: no te'n sortiràs!
Però que seria de mi si em dediqués només a la biologia? Encara que sigui molt interessant, no és això el que dóna sentit a la meva vida.
La meva vida... com totes, és un escollir constant. Em cal tenir unes prioritats mínimament clares per poder caminar i acostar-me a la meva Ítaca. Potser sense arribar-hi, per allò que "més important que la meta és el camí". I si la veig a l'horitzó, com diu la cançó, "quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes".
Potser per això dormo menys del que cal, potser per això arribo tard a casa, potser per això puc somriure cada dia, potser per això em sento realment plena de VIDA, potser és per això...
De totes maneres, espero que les notes no se'n ressenteixin gaire ;)
un poginuti, com dirien a Zagreb...
Cris
pd: va, us ho tradueixo, q suposo q ningú sap croat (encara!) --> poginuti = petó
September 25 InmigraciónHola!
Avui he decidit compartir amb vosaltres aquesta entrada que he trobat passejant-me per la nostra estimada xarxa. El blog on va ser escrita és: http://unapalabradevida.blogspot.com/ (castellano)
Si os interesa el tema, también está muy bien el blog de Àkan: http://akan.blocat.com/ (català)
M'ha semblat força interessant i comparteixo la majoria d'idees que proposa. Ahí va!
“Veo a rombos”
“Un gancho y unos guantes de jardinero son mi esperanza” Hoy, me he decidido a escribir sobre este tema... LA INMIGRACIÓN (asusta, porque cada uno piensa distinto...). Desde el punto de vista ético, no puedo dejar que una persona se muera de hambre, que se muera de frio, que se muera ... Si éticamente no puedo consentir esto, me planteo... ¿Por qué no les tengo que dejar ir a dónde ellos ven un futuro?. Politicamente quizá sea un disparate, pero me mantengo en mis trece... ¿A qué hacer más caso; a la norma, o a la vida? ¿Qué valoras más; la economía o a la persona?. Pueden acusar de ser España un coladero. Pero desde el corazón... ¿Quién de vosotros tendría coraje para poner en fila a todos y cada uno de los que cruzan el estrecho....mirarle a los ojos.... ver que cada uno tiene sus motivos (huida, familia, hijos...)....y decirle...NO, tu NO...porque un papel impreso que necesitas... NO lo tienes?. Yo, desde luego, no podría. Pregunta típica: Entonces... ¿Optarías por dejarlos entrar a todos? Para comenzar, no creo debamos empezar por ahi. Yo plantearía que aplicáramos lo que se suele llamar empatía. En su lugar: Si ves que no tienes que comer... ¿Irias a un pais dónde las posibilidades son inmensas? Si ves que no tienes trabajo... ¿Irías a un país dónde un sector se está quedando sin trabajadores? Si huyes de algo... ¿No irias a un país dónde existe una justicia establecida? Mi única relfexión es: Somos 6.000 millones de personas en un planeta al que NO hemos decidido venir. Si nadie ha decidido venir, todos los arraigos a una tierra vienen dados por la Cultura. Aceptando que tenemos muchos kilómetros de tierra para todos... ¿habrá que compartirlos, no?. ¿Quién se encarga de decidir si ESTE palmo de tierra es MIO o TUYO...?. Yo no soy de este palmo de tierra... no he nacido con RAICES, he nacido con PIERNAS para moverme. ¿Otro ser con PIERNAS me negará la capacidad de moverme?. Mis posibles 80 años de vida, probablemente sean 38 en Sierra Leona, o 50 en Myanmmar ... ¿Por qué no vivir en comunión?, ¿Por qué no luchar contra la destrucción del planeta que me parece más importante? “Mamá naturaleza dijo...”coge lo que quieras hijo” ...y tu dibujaste fronteras” “Niña decía: “mamma yo quiero ser pájaro, volar a todas horas y emigrar a un mundo lejano” Pero niña toca el suelo y es humano y el humano como tal no cruza fronteras sin un papel en mano” Solo tenemos una vida... Compártela! Haz la vida más fácil a tí y a los demás! Si privas a alguien de su vida, te estas privando de la tuya... no les recrimines que huyan... porque tu también lo harías. Seas empresario, agricultor o secretario. September 12 Abraçades - Abrazos - Hugs - Abbraccios - Umarmung - ÉtreintesAl sharing group a Taizé van preguntar on trobàvem la pau... per a mi està molt clar... jo la trobo a les abraçades.
  Això és d'un powerpoint que em va arribar fa poc sobre les abraçades:
La verdad sobre los abrazos:
No existe un mal abrazo, solamente buenos y óptimos abrazos.
Los abrazos son dietéticos (aunque sean super dulces) y no causan cáncer o caries.
Los abrazos son totalmente naturales (sobretodo los que nacen del corazón). Son sin conservantes, ingredientes artificiales o pesticidas.
Los abrazos son: libres de colesterol, endulzados naturalmente, 100% disponibles en la naturaleza y son totalmente reciclables...
Los abrazos son fáciles de transportar, no necesitan baterías, sintonización o rayos-X... están dentro nuestro!
Los abrazos están exentos de impuestos, son totalmente regenerables y autosuficientes enérgicamente... cuánto más se usan, más hay!!!!!
Los abrazos son seguros en cualquier tipo de clima... (tienen calor propio).
La verdad,
los abrazos son especialmente aconsejables para días fríos y lluviosos.
Los abrazos son especialmente efectivos en tratamientos de problemas como: pesadillas, soledad, enfermedad, pérdida de un ser querido, depresión del día lunes...
Nunca dejes para mañana si puedes abrazar a alguien hoy, porque cuando das un abrazo a alguien, en el mismo instante estás recibiendo uno de vuelta...!!!!!!!
Qué estás esperando para hacer y hacerte el regalo de un abrazo?????
¡¡Un fuerte abrazo desde aquí!! Reflexión blogger interesante¿No os veis reflejados?
No sé si yo dejaría de llevarme bolis, gomas y fotocopias...
September 11 1000 entrades!![catalan version]
Holaaaaa!
Avui he entrat a l'espai d'estadístiques de l'space i he vist que marcava 1029 entrades... uau!
Això suposa haver superat el miler d'entrades... fet que, a més, ha succeit fa poquet: avui 11 de setembre a les 12h53 AM.
Està bé saber que a la gent li agrada alguna cosa d'aquest space... suposo q són les fotos
 M'agradaria que em deixessis algun comentariiiiiii!!! Per fotre't amb mi o amb l'space, comentar alguna cosa del que escric, de les fotos o alguna web interessant, d'experiències que haguem compartit o que vulguis explicar... el que vulguis! és un espai per compartir vida... que a mi m'agrada parlar i escriure, però escoltar de tant en tant també va bé!
 Gràcies per venir a llegir o mirar fotos o el que sigui q fas... i gràcies pels moments q comparteixes amb mi, aquells instants de vida q em fan pensar i viure situacions que sense tu no haurien succeït d'aquesta manera.
[castilian version]
Holaaaaa!
Hoy he entrado en el espacio de estadísticas del space y he visto que marcaba 1029 entradas... uau!
Esto supone haber superado el millar de entradas... hecho que, además, ha sucedido hace poquito: hoy 11 de septiembre a las 12h53 AM.
Está bien saber que a la gente le gusta alguna cosa de este space... supongo que son las fotos
Me gustaría que me dejaras algún comentario!!! Para meterte conmigo o con el space, comentar alguna cosa sobre lo que escribo, sobre las fotos o alguna web interesante, sobre experiencias que hayamos compartido o que quieras explicar... lo que quieras! es un espacio para compartir vida... que a mi me gusta hablar y escribir, pero escuchar de vez en cuando también va bien!
Gracias por venir a leer o mirar fotos o lo que sea que hagas... y gracias por los momentos que compartes conmigo, esos instantes de vida que me hacen pensar y vivir situaciones que sin ti no habrían sucedido de esta manera.
[english version]
Hi!
Today I have entered in my space's stastics and I've seen that there had been 1029 entries.
This means there are more than a thousand of entries... something that has happened quite recently: today, september 11th at 12h53 AM.
It's good to know that people like something in this space... I suppose it's pics
I would really apreciate that you wrote a comment!! To criticize me or the space, to comment on something I have written, on the pics or an interesting website, to comment on experiences we've shared or that you want to explain... whatever you want! This is a spaces to share life... I love talking and writing, but listening from time to time it's also good!
Thanks for coming to read or to watch photographs or whatever you come to do... and thanks for the moments of life you (have) share(d) with me, those moments make me think and live situations that otherwise I wouldn't have lived in the same way. September 06 Bendita Tu Luz (Maná) - Gràcies!Esta canción ha aparecido en el último disco del grupo mexicano Maná, que llegó a las tiendas hace dos semanas.
Quiero compartir la letra con vosotr@s pq realmente llega al corazón... es increíble. Espero que podáis llegar a oírla algún día.
Va por toda la gente que lleva su luz por todo el mundo; aquellos que dedican días, semanas, meses, anys... y hasta la vida entera a procurar una mejor cualidad de vida al resto de nuestra família humana.
También va para toda la gente que es luz en mi vida, luz que me guía en la oscuridad, en las dificultades, en las decisiones más duras y transcendentes, luz que me acompaña día y noche, que no se aleja.
No sé que faria sense vosaltres!!... De vegades sembla que no pari ni un segon, però és en vosaltres que reposo, que em prenc el descans que em permet seguir tirant endavant.
Gràcies per transmetre pau, tranquil·litat, alegria, festa, somriures, idees, emocions, sensacions, seguretats, incerteses... vida... vida i abraçades... sobretot abraçades! Gràcies!
Realmente esta canción refleja muchos de mis pensamientos... bendita la coincidencia, bendito Dios por encontrarnos en el camino... como dice la letra, habéis quitado la soledad de mi destino.
Gràcies a les meravelloses persones que he (re)trobat a Taizé, gràcies als qui heu compartit estones de pregària i estones de cants "a grito pelado", gràcies als qui m'heu abraçat quan no em trobava bé, gràcies als qui m'heu fet riure. Gràcies a aquells que m'heu trencat esquemes, als que m'heu despullat dels prejudicis.
Gràcies als qui m'heu aguantat durant les colònies, gràcies als nens, gràcies a l'equipillu que les heu fet possibles.
Gràcies a tots els qui, tot i que aquest estiu no ens haguem vist massa, m'acompanyeu en el caminar. Gràcies per ajudar-me a aixecar-me quan caic i donar-me un copet a l'esquena quan no tinc prou coratge per seguir endavant.
Aquest estiu he viscut coses millors que altres anys i coses que no m'han agradat tant, però ara puc dir que de tot s'aprèn... si no, com creixeríem?
Gràcies a tots per fer d'aquest estiu un temps únic i irrepetible. Gràcies!
Maná - Bendita Tu Luz
Bendito el lugar y el motivo de estar ahí, bendita la coincidencia.
Bendito el reloj que nos puso puntual, ahí, bendita sea tu presencia.
Bendito Dios por encontrarnos en el camino
y de quitarme esta soledad de mi destino.
Bendita la luz, bendita la luz de tu mirada,
bendita la luz, bendita la luz de tu mirada, desde el alma.
Benditos ojos que me esquivaban, simulaban desdén que me ignoraba,
y de repente sostienes la mirada.
Bendito Dios por encontrarnos en el camino
y de quitarme esta soledad de mi destino.
Bendita la luz, bendita la luz de tu mirada,
bendita la luz, bendita la luz de tu mirada, oh.
Gloria divina de esta suerte, del buen tino,
de encontrarte justo ahí, en medio del camino.
Gloria al Cielo de encontrarte ahora, llevarte mi soledad
y coincidir en mi destino, en el mismo destino.
Bendita la luz, bendita la luz de tu mirada,
bendita la luz, bendita la luz de tu mirada.
Bendita la mirada, oh,
bendita la mirada desde el alma.
Tu mirada, oh oh,
bendita, bendita, bendita mirada,
bendita tu alma y bendita tu luz.
Tu mirada, oh oh.
Oh oh, te digo es tan bendita tu luz amor, amor.
Y tu mirada oh, oh.
Bendito el reloj y bendito el lugar,
benditos tus besos cerquita del mar.
Y tu mirada, oh oh. Amor, amor qué bendita tu mirada,
tu mirada de amor. July 13 Canvia un clip vermell per... una casa!!Aquest home canadenc és impressionant. Fa poc més d'un any, el 12 de juliol de 2005, va dir al seu blog que volia canviar un clip vermell per algun altre objecte... el va canviar i després d'un seguit d'intercanvis ha arribat a canviar un paper a una pel·lícula per una casa a un poble de Canadà. Ahir, un any després d'haver començat la cadena d'intercanvis, va ser rebut per l'alcaldessa del poble i va poder veure la casa. Increïble!!!
Aquí teniu un article de yahoo sobre la història i l'adreça web del blog de Kyle MacDonald: http://oneredpaperclip.blogspot.com
Un hombre logra intercambiar un clip por una casa
MONTREAL (AFP) - Un joven quebequés de 26 años ha logrado tras 14 intercambios a través de internet, durante un año, terminar cambiando un clip por diferentes objetos, hasta obtener finalmente una casa. July 09 Amor¿Quién ha visto alguna vez el amor? Sin duda, muchos científicos creen en la existencia de algo que se llama amor. Pero ¿quién ha captado alguna vez la substancia de esa realidad que ha movido a la humanidad durante milenios? ¿Quién ha medido, pesado, disecado el amor? ¿Quién lo ha introducido en un ordenador, quién ha verificado su fiabilidad en un laboratorio, quién le ha dado una patente de calidad o un certificado de origen autentificado? ¿Quién ha descrito alguna vez su estructura química o molecular? ¿Quién ha analizado su tiempo de reacción a diversos estímulos, manteniendo constantes determinadas variables clave? ¿Quién ha haecho predicciones estadísticamente significativas sobre su reacción en condiciones determinadas de estrés o ha medido su desarrollo sobre una curva preestablecida?
¿Por qué no se puede realizar un análisi espectrográfico del amor o pasarlo por el scanner? ¿Qué laboratorio ha podido ofrecer un indicio, mediante el carbono 14, de la época en que apareció por primera vez en la cadena de la evolución? ¿Es anterior su aparición a la de los microbios o a la de los primeros seres monocelulares? ¿Quién puede situar la capacidad de resistencia del amor en una curva de Gauss? ¿Se ha podido alguna vez comprar el amor verdadero? ¿Medir en la bolsa sus altibajos? ¿Incluirlo como valor seguro en una cartera de valores o en unos fondos de inversión?
¿Ha podido alguien alguna vez poner a salvo el amor guardándolo en una caja fuerte? ¿Cambiarlo en el mercado de obligaciones o de acciones?
¿Se le puede vender, hacer publicidad de él, describir su valor financiero en revistas de negocios? ¿Y qué tasa de interés podríamos fiajrles?
¿Es menos real el amor por el hecho de que no podamos clasificarlo, calcularlo, catalogarlo, ficharlo, almacenarlo, medirlo, pesarlo, resumirlo, registrarlo o etiquetarlo?
Cuand te enamoraste por primera vez, ¿dónde estaba el amor? ¿En el ventrículo derecho de tu corazón o en esta o aquella zona determinada de tu cerebro? ¿En la corriente eléctrica a flor de piel o en el temblor de la punta de tu lengua cuando diste tu primer beso detrás de la encina del Paseo de los enamorados? ¿En qué rincón de tu bolsillo se ocultaba?
¿Quién ha palpado alguna vez el amor de una madre que se pasa toda la noche en vela al lado de su hijo con fiebre? ¿Quién ha fotografiado jamás el amor de un padre que ve de pronto entrar en la escena, como un rayo de luna, a su hija en el primer ballet?
Sin embargo, ¿quién diría -prescindiendo de algún que otro deambulante confuso o dogmático por el desierto del materialismo extremo- que el amor existe? ¿O quién sería capaz de reducirlo a unos cuantos estímulos químicos? Pero si el amor exite, ¿dónde está el amor verdadero -no el deseo, ten inestable, ni el narcisismo, tan frágil, sino el amor fuerte, sólido y duradero? ¿Cuál es su sustancia? ¿Cómo expresarlo mejor?
Crec que aquesta reflexió valdria per totes aquelles "idees" més o menys abstractes en les que cal creure, confiar, tenir fe (no vull reduir-ho sols a l'eterna pregunta sobre l'existència de Déu): si vols hi creus i si no, no; però ningú pot provar "científicament" ni que existeixin ni que siguin un simple miratge.
La reflexió no la he escrita jo, però la he trobat força interessant. L'autor la uneix a altres temes que acaben esdevenint un llibre titolat "El arte de bendecir". Que ningú s'espanti pel títol que pot portar a pensar que es tracta d'un llibre de religió catòlica o alguna cosa per l'estil. Certament, es tracta de literatura mística, però Pierre Pradervand no es dirigeix a un col·lectiu creyent determinat sinó a tota la humanitat.
Tot i que encara em falten algunes págines per acabar-lo de llegir, aquest llibre m'ha ajudat a concretar intuicions que tenia i a descobrir noves idees en les que s'entreveuen marques del camí cap a la felicitat. Altament recomenable!
A veure qui guanya el Mundial!
Cris
pd: si has arribat fins aquí: felicitats!! aquesta entrada és especialment llarga... què et sembla deixar la teva opinió? Quina és la millor manera d'expressar l'amor? July 03 On és aquesta Església?Tot seguit trobaràs unes cites del text del Sínode de bisbes de l'any 1971, que Pau VI "acceptà i confirmà en la seva totalitat".
[Les cites són d'un dels darrers Papers de Cristianisme i Justícia, el número 178. El Document íntegre pot llegir-se a la revista Documents d'Església de l'any 1972]
On és aquesta Església?? La d'ara està taaant lluny de predicar amb l'exemple... Bona nit, Cris June 18 PromisesAhir vaig re-veure "Promises". És una pel·li/documental sobre uns nens israelians i palestins, com viuen, què opinen, què volen... la van rodar entre 1997 i 2000, un període de relativa tranquil·litat a l'Orient Mitjà.
Fa uns anys, quan la van estrenar, vaig anar a veure-la. Em va agradar molt i quan la van treure en DVD, vaig comprar-la. Ara estic buscant informació sobre una nova versió del DVD que crec que ha sortit on es veu com ha anat evolucionant cadascun dels nens del projecte Promises [si algú en sap alguna cosa... es busca informació!]
A través de les històries de 7 infants que viuen en diferents àrees d'Israel/Palestina, els directors del film van navegant dins la complexitat d'aquest territori. El Yarko i el Daniel són uns bessons israelians seculars que viuen a Jerusalem. Faraj i Sanabel són palestins i viuen a Deheishe, un dels camps de refugiats més grans i antics de Palestina. El Moishe viu a l'assentament jueu Beit-El. Shlomo és un jueu ultra-ortodox que viu a la part antiga de Jerusalem. Mahmoud és un noi palestí que viu a la zona est de Jerusalem.
Aquesta pel·li sempre m'arriba al cor. Per tancar conflictes, cal posar una cara al col·lectiu contra el qual es lluita, sense aquesta premisa, és impossible aconseguir la pau. Això queda clarament demostrat quan els nens del camp de refugiats de Deheishe decideixen convidar els bessons a fer una visita.
Durant aquest dia compartit pels nens veus com se'ls-hi van trencant els esquemes, especialment al Faraj; comprobes com ens influencia allò que ens envolta; intueixes clarament que les persones i les idees no poden ser blanques o negres, sols és queden en un punt de l'escala de grisos; presencies com el joc es converteix en la millor manera d'entendre's... fins i tot quan no es comparteix l'idioma... Però sobretot vius com et pot trencar per dintre el fet d'obrir el cor a l'inesperat, confiant, deixant que l'altre n'agafi una part.
Us recomano aquesta pel·lícula, aquesta potent alenada d'esperança. Ideal per veure-la en grup i després fer un cine-fòrum potentillo.
Aquí teniu alguna foto i el link per la pàgina web de la pel·li. Si he aconseguit que a algú li entrin ganes de veure-la i no sap on trobar-la, només cal que la demaneu a la sotasignant :p
Mooolt bona nit!!
i cuideu-vos!!
CriS
Vaig llegir el text d'aquí sota ja fa dos anyets i la idea que proposa em va ajudar a posar nom a alguna idea que tenia voltant pel cap... L'he recuperat pq el trobo força adequat a la pel·lícula.
Cal predicar la tolerància? Quin mot més lleig! [...] Tolerar és acceptar les coses a contracor, és deixar fer; és, de manera negativa, no prohibir, i això implica una relació de forces en què, qui domina, s'avé a no fer servir el seu poder [...]. La tolerància, concessió feta pel poderós segur de si mateix, tan sols és la primera passa cap al reconeixement de l'altre; cal fer més passes en el camí de l'amor a les diferències.
ALBERT JACQUARD, Elogio de la diferencia June 14 Més possibilitats!Avui m'ha arribat una notícia q m'ha fet donar salts d'alegria (i no figuradament) per tota la casa... :D
Sanitat anuncia un increment superior al nou per cent (9,07%) en les places de Medicina pel proper curs 2006-2007, ja que fa molts anys que es veia que se'n necessitaven i a més, aquest any per primera vegada han quedat places de MIR sense cobrir (87 en total).
Això suposa més de 400 noves possibilitats d'entrar a Medicina a alguna universitat d'algun punt de l'Estat!!!!
Vaja, si no entro aquest any, no sé que faré...
De moment porto no-sé-quantes-mil setmanes tancada al Casal des de ben d'horeta al matí i no arribo a casa fins les 9 o 10 de la nit... així q espero q tan estudia em serveixi d'alguna cosa!!
Res més... sols volia compartir la meva alegria amb els navegants de l'espai internàutic!!!
mooooolt bona nit... i q somiïs amb els angelets!!
Cris
Lo que das, te lo das.
Lo que no das, te lo quitas. June 13 Camina... o condueix!Ara fa una setmana vaig començar les classes pràctiques del carnet de conduïr. Els primers dies quedava amb el professor i ell portava el cotxe fins a montjuïc. Allà fèiem "el canvi" i jo començava a fer esses pel meu carril. Suposo q devia semblar un borratxo tornant a casa, perquè per l'hora ja quadra... la classe comença a les 7 :S De moment no m'he empotrat contra cap arbre i el cotxe segueix en bon estat...
Avui arribo amb la meva bici al lloc on sempre em recull el professor i l'home em diu q puji directament a conduïr. No m'ha agafat por, però sí un mínim de nervis per posar-me alerta: molt beneficiosos a aquelles hores del matí... Surto del xamfrà, m'incorporo al carril i el primer que trobo és un bus invaint la meitat del meu carril. Jo, cap problema, invaeixo també part del carril del costat i espero que el semàfor es posi verd... i llavors m'adono que el professor ha agafat el diari i l'està llegint, ben tranquil!
El primer que he pensat és: està boig!?! ara m'empotraré contra alguna cosa o em menjaré algún que va caminant pel carrer i ell estarà llegint el diari! Doncs, bé... l'ha estat llegint com a mínim la meitat de la classe...
A més, avui he tingut un parell de sorpreses... Per acabar el sopar, he pres 4 o 5 cireres i, per acabar, he agafat un albercoc. Me n'he menjat la meitat i li he tret el pinyol... per trobar un bonic cuquet marró movent-se al costat d'on acabava la meva mossegada. mmmm! cucs de postre!
He agafat una altra cirera per no acabar amb així, una d'aquelles dobles, i quan anava a menjar la segona m'ha donat per fer una cosa una mica rara... la he agafat amb dos dits i he fet pressió. Ha sortit un suquet de color grana amb una taca blanca... que ha vingut a ser un altre cuquet "vivito y coleando" per a la meva col·lecció d'aquesta nit.
La meva mare m'ha assegurat que les acabava de comprar i netejar avui... Jo poques vegades faig escarafalls, però ja és mala sort això de trobar-se dos cucs seguits! :p
Això sí, després de tastar gos a Londres, ja no sé què esperar...
A part d'això, aquest dies la meva vida es redueix a estudi, estudi, més estudi i alguna hora de classe... encara menys interessant ;)
Camina
Ante lo que parece imposible, camina.
Ante nuevos retos y proyectos, camina.
Ante lo que te quiere parar, camina.
Ante tu pasado, camina.
Porque quién anda está vivo.
Quien está vivo ama su propia historia.
Quien está vivo nos hace caminar. June 04 Instants de vidaDiuen que si dubtes a l'actuar,
entre "fer" i "no fer",
és millor escollir "fer".
Si t'equivoques,
com a mínim tens l'experiència.
Veig? Em veuen?
Em faig transparent...
Però actuo.
Prejudicis. Preguntes.
I jo sense resposta.
Resposta que busco i trobo a deshora.
A deshora... després de pensar molta estona.
Una estona de grup, comunitat.
Comunitat per créixer, recolzar-se i compartir.
Compartir. Donar a conèixer.
I tu? Per què?
I per què no?
Miro. Escolto...
Assaboreixo instants de vida. Portes tancades. Por.
Pau a vosaltres. Jesús.
Camí. Llum que marxa però es manté.
La llibertat com a proposta.
Canta. Parla.
Prova. Il·lusiona't.
Por? Obre el cor!
Esperit? Vine!
Remou el meu cor.
Vent suau, foc ardent.
Dóna vida.
Busca... troba!
Foscor que va caient i ens envolta.
Les cares queden difuses i el so pren força.
Força que retumba i fa vibrar.
Què és? Bufa, amb ell vibres... i toca el cor.
La lluna, creixent al seu quart, brilla i ens acompanya.
Una altra lluna es repeteix a la pantalla. Fred. Aire.
Joves. Cristians.
Cares per conèixer, cares conegudes.
Música. Crits. Escales. Calor. Molta gent.
L'última estació. TSKV.
Alguns que marxen... i els trobarem a faltar.
Jesuita, rock i Barça... 3 x 1 ;)
Fotos i samarretes (caricaturitzades :D ).
Retrobo cares i mirades.
Davant l'ordinador i miro el dia que s'acaba.
El so sec del teclat m'envolta...
i s'entrellaça amb uns ulls que es comencen a tancar.
La nit m'acompanya...
I el llit em crida!
Bona matinada...
Cris
Lo que das, te lo das.
Lo que no das, te lo quitas. May 25 Final de curs als ULEstimat blog, ;)
avui hem celebrat una eucaristia força especial... la excusa era el final de curs i el final del pas d'alguns pels UL. El grup de 5è d'Universitaris Loiola acaba aquest curs una etapa. Ha estat bastant emotiu.
Mentre veia passar tots els de cinquè q estaven amb nosaltres, els meus llavis han esbossat un somriure en pensar q encara em queden 4 cursos per gaudir d'aquesta estoneta els dimecres al vespre.
És clar q el món no acaba després d'UL, però acabar la teva estada en un grup i passar a un altre sempre és, en certa manera, un tornar començar. Com els q ara estem a primer quan vam passar d Joves a Universitaris.
Dissabte, al grup de joves de Cristianisme i Justícia, vam estar parlant sobre l'Església. La veritat és q em vaig quedar amb ganes de més, pq el tema dóna per molt i m'ha fet pensar. Avui a la nit m'he sentit part d'una grup, d'una comunitat. M'he sentit Església. Gràcies per tota la gent q ha dedicat un temps a preparar aquesta eucaristia!
Apa, q sommiïs amb angelets!
Cris
He volgut reescriure aquí la lletra de la cançó que vam escoltar durant l'eucaristia.
Dios
de Pedro Guerra
Alguien lo vio
en el bolsillo de la nigeriana
que embarazada
atravesó el estrecho.
Alguien lo vio
buscando un hueco
entre los refugiados
que en Ingushetia
son como desechos.
Vela por nosotros
y por nosotras, vela.
Muchas y muchos
creen que existe
y, justo y generoso,
vela por nosotras
y por nosotros,
dicen que vela.
Alguien lo vio
en la mirada del muchacho negro
que lleva al hombro
un arma de combate
Alguien lo vio
en los burdeles sucios de Manila
junto a la niña
que vendió su padre.
Vela por nosotros
y por nosotras, vela.
Muchas y muchos
creen que existe
y, justo y generoso,
vela por nosotras
y por nosotros,
dicen que vela.
Y es que somos iguales.
Todas y todos, sí,
somos iguales
ante sus ojos.
Alguien lo vio
entre los huesos de las mexicanas
desperdigados
por todo el desierto.
Alguien lo vio
cuando el sicario guardó el revólver
y entre sus coches
descansaba el muerto.
Vela por nosotros
y por nosotras, vela... May 19 Coincidències!Bona nit!!!
Sí. Aquí. A Barcelona. Ja ha arribat el màxim trofeu europeu de clubs. Felicitats, Barça!
Escric aquest text acompanyada del so dels petards que celebren que ja som campions. I tot multiplicat per dos. Dues copes d'europa a la història del club i dos títols importants aquest 2005-06.
A part de la victòria del Barça (hi ha fotos penjades a l'space), hi ha una cosa ben curiosa que em va passar diumenge que crec que mereix una entrada al blog pel surrealisme que l'envolta...
Anava tranquil·lament caminant per l'eixample barcelonía cap a Casp quan, en arribar a consell de cent amb passeig de gràcia, em vaig trobar amb un noi coreà.
I diràs... "aaaahhhh!... I?"
Doncs bé, aquest noi coreà viu a la residència on vivia jo quan vaig estar a Londres. Vaja, q durant aquell mes i mig vam compartir sostre. Amb ell sobretot m'hi vaig fer les últimes setmanes. No ens havíem intercanviat e-mails. Feia uns 3 dies q estava per Barcelona i se'n tornava el dia següent (dilluns) cap a Londres.
Vam estar una mitja hora parlant.
Ara em sento impotent pq no sé transmetre la sensació de sorpresa i l'atontament q em va provocar... :S
Sortint de casp, els hi vaig explicar a alguns dels q estaven per allà (Toni, Genís, Angeleta, Clara...): "quan venia cap aquí m'he trobat amb un coreà q va estar vivint amb mi a Londres". I se'm quedaven amb una cara de: "eing? què diu, aquesta?" jaja
Em va fer molta il·lusióoo. Des q vaig tornar a Barcelona, he pogut quedar amb l'Anna (catalana q està vivint a aquesta mateixa residència), però no he vist ningú més. Tot i que el msn i l'skype fan meravelles, encara no igualen el parlar "face to face" :p
Ho sé. No sóc l'unica a que ha viscut una coincidència així. De fet... el món en va ple de coincidències! I m'encanten!
Un dels cursets q vaig fer a Londres m'ocupava algun dissabte. Al migdia teníem temps lliure i un dia vaig decidir acostar-me a Covent Garden... Com a dia festiu q era, pràcticament havies d'anar donant cops de colze per avançar entre la gentada. I va i em trobo amb el Ninu (Javi López), q va estar amb mi a classe durant 10 anys. No tenia ni idea q estigués passant tot l'any a Londres!
Pels 18 anys, els amics em van regalar una entrada per a un concert del Bryan Adams. Normalment hi ha una cançó en la que ofereix q pugi una noia a cantar amb ell. Miro i resulta q la q va pujar és una noia q havia anat al meu cole (un parell de cursos per sobre meu) i havíem coincidit durant un parell d'anys a classe de jazz. El millor de tot és q abans ens havíem trobat amb unes altres noies q també havien anat al cole i estava amb elles quan la vam veure pujar. Va ser divertit! jajaja
I per acabar, una que crida menys l'atenció... Ahir, mirant el partit del barça anaven enfocant persones del públic de tant en tant. De cop apareix l'Andrea Riba a la pantalla. Aquest punt està sense comprovar, però el Chiqui, q estava amb mi, també va cridar: és l'Andrea! La vaig veure dues vegades, en primer pla. Amb ella també vaig estar a classe de jazz. Uns 3-4 anys... i estava al cole, un curs per sobre meu.
Són aquelles coses q saps q poden passar. Com diria el cap de colònies bellvitge '06: no és pq pugui passar, sinó pq passa! ;) Però et sobten igualment. El millor és ser part involucrada en la "coincidència". Com el q em va passar en les dues primeres anècdotes. És quan recordes millor la sensació de "astonishment" (q vindria a dir una cosa semblant a "sorpresa").
Serà una tonteria, però encara no em crec q passin coses així :D ho dic per això de topar-te amb gent q se suposa q està a "l'altra punta del món". Però també per la copa d'europa. Visca el Barça!
Han deixat de sonar els petards al carrer...
Una darrera coseta... avui escric des de casa dels meus avis. Ha vingut una noia francesa a casa per fer un intercanvi amb la meva germana i li he cedit el meu llit :p només ho dic pq sé q normalment és difícil trobar-me a casa, però si truqueu durant aquesta setmana no em trobareu segur! ;)
Un petonet i mooolt bona nit!
cristineta... May 14 Mono de TaizéTinc mono de Taizé.
Avui tinc una nit rara. Una d'aquelles en què sembla q estiguis en una altra galàxia. On sigui, però ben lluny d'aques món nostre.
He estat pensant en Taizé. En la setmaneta que vaig estar allà a l'estiu. En la tranquil·litat que es respira al poble. En l'ambient que s'hi viu. En les estones a l'Església. En les visites a la tomba del germà Roger. En els nostres nens que se'n van corrents, criden i no volen fer el que tota la resta de nens fan. En la pau que t'acompanyava arreu (fins i tot amb els nens!). En els moments sense veu.
Sobretot en els moments sense veu. Quan entres a l'Església i no pots cantar. I si cantes, exceptuant algun gall, no et sents ni tu mateixa. Simplement escoltes, amb les orelles i amb el cor. Deixes que allò que vius et vagi amarant sencera. A l'Oyak, tothom està cantant, cridant i ballant, rient... Com tu la primera nit. I tu et sents tonta pq t'has d'esforçar més perquè s'et senti. I vas millorant a base de lizipaina, que s'ha d'anar dosificant pq no s'acabi.
El silenci (i la lizipaina) va ser un company important durant aquella setmana :p
Després tornes a la ciutat, la meva realitat, on el soroll constant és el veritable company. I de tant en tant vas trobant petits oasis dins el desert de la gran ciutat. Petits. Que et deixen entreveure la pau, l'alegria, la tranquil·litat o alguna altra de les mil sensacions que recordes d'aquell poblet de la Borgonya francesa, on ja ha desaparegut la neu i el verd torna a abraçar-se a la colina. Tal com tu ho recordes. Tal com tu esperes tornar-ho a veure. Allà on tu voldries fer una escapada d'un instant per omplir els pulmons i renovar l'aire.
Els que hi heu estat, sabeu de q estic parlo...
Gràcies als q vau fer possible q passés una setmana tan increible l'estiu passat. Vull donar gràcies per cada segon inoblidable.
Cris... esperant l'estiu per tornar-hi...
Es tiempo de partir. Es tiempo de arriesgar.
Es tiempo de vivir. Es tiempo de marchar.
No hay que mirar atrás. Sólo hacia el ancho mar.
Guíame tu, Señor. No quedan amarras ya.
No quedan amarras ya.
Es tiempo de partir. Es tiempo de arriesgar.
Es tiemo de vivir. Es tiempo de marchar.
Sal de tu tierra ya. No hay que mirar atrás.
Guíame tu Señor. No quedan amarras ya.
No quedan amarras ya. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Send a private message
Subscribe to RSS feed
Tell a friend
Add to My MSN
Add to your network
Sign up for alerts
|
|
